És com la perdiu, tan aviat plora com riu, no estava prou segura de deixar-se fotografiar i ni l’osset de peluix la va engrescar prou per assolir la seva millor compostura. Encara se l’hi endevina una llàgrima escadussera que ressola galta avall entre el plor i la rialla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada