En una abraçada hi caben tantes emocions i cura tantes melangies que no hauríem de deixar passar un sol dia sense abraçar-nos ben fort a algú, o a la Kiti que té un tacte suau i dolç i es deixa estimar sense demanar-nos res a canvi.
dimarts, 29 de desembre del 2009
la M. Carme
No ha dut res més que un barret que no surt a la foto perquè m’ha agradat més aquesta que no el du posat, no és que no li quedés bé, potser perquè li tapava aquest color de cabells que no saps mai de quin color son i que sempre diu que no mi fixo, però sí que mi fixo encara que no ho sembli. Un poc de seducció no s’ha de perdre mai.
dimecres, 16 de desembre del 2009
l'Àngel
He sentit meravelles d’aquest gos, diu que és de tura i que no hi ha vaca que se li resisteixi, les far anar cap allà on ell vol. L’Àngel, mira d’aguantar en Pardo, però quan estira se l’emmena al vol darrera d’ell. De totes maneres no per mai el somriure ni la tendresa quan li parla.
dissabte, 12 de desembre del 2009
la Joanna
És com la perdiu, tan aviat plora com riu, no estava prou segura de deixar-se fotografiar i ni l’osset de peluix la va engrescar prou per assolir la seva millor compostura. Encara se l’hi endevina una llàgrima escadussera que ressola galta avall entre el plor i la rialla.
l'Eol
La Sussi, ha pujat al cel del gossos tres dies després d’haver-la retratat, l’hi pesaven els anys, però ha deixat l’enyor en una pila de records compartits i aquesta darrera foto que l’Eol mirarà amb tendresa quan estigui esgrogueïda pel pas de temps.
dissabte, 5 de desembre del 2009
la Montserrat
La Montserrat de can Correu. Sovint ens identifiquen més pel que fem que pel nom de la partida de naixement, La Montserrat a pesar dels temps que fa que sols pren el diari per llegir-lo, tothom la reconeix pel nom de la botiga on els despatxava. Manté però, la mateixa traça al desplegar-los.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
